U.E. Sant Fost C.F.
HISTORIA DEL CLUB
Els orígens de la U.E. Sant Fost cal buscar-los en una barriada popular i obrera del nostre poble anomenada Can Calet, que juntament amb la part de Martorelles que toca al carrer de Barcelona, formàven l´anomenada “l´altre banda”. Als anys trenta aquesta expressió la feien servir els habitants de Mollet per referir-se a les poblacions de la vora oposada del riu Besós.
Corria finals de l´any 1930-principis del 1931 i tres joves del poble que treballàven a les fabriques de la Pelleria o can Fàbregues, i per això disposàven de més temps lliure que no pas els seus companys agricultors, van fundar La Penya l´Altra Banda.
Les primeres fotos (1932) ja constàten l´equipació verd-i-blanca des d´els inicis, a raó de que aquells fundadors van voler diferenciar-se dels equips principals dels pobles veins : el Mollet anava vestit com el Barça i la Roca i Montmeló com l´Espanyol.
Durant el 1934 es canvia al nom Unió Esportiva Sant Fost, i el club ja participa del Campionat Amateur de Catalunya, al grup B-sector Vallès. Amb la guerra civil, queden registrats alguns partits de Festa Major però durant 4-5 anys –com a tot arreu- es desferen els clubs i no van reempendre activitats fins que va tornar la normalitat.
En aquest sentit, va ser a l´any 1946 quan es troba el primer registre de participación en competició oficial, al VI Campeonato Comarcal de Balompié, organitzat pel Servicio de Educación Física del Frente de Juventudes. L´any 1947 consta un escrit d´inscripció com a entitat Unión Deportiva San Fausto a l´Excmo. Ayuntamiento de la localitat.
Al 1949 l´assamblea de socis escollí president a Lluís Ravell i es sol.licita l´ingrés a la Federació Catalana de Futbol. D´aquesta manera es comença a participar de competicions oficials i jugant-hi partits de gran rivalitat (Martorelles, Mollet, Montmeló..)
Al 1952 es produeix el fet més destacable de la història del club: 3 jugadors del FC Barcelona (Kubala, César i Escudero) van vestir la samarreta del nostre club en un partit amistós. Gràcies a la intervenció de Joan Bragulat, un directiu del Barça que estiuejava a la nostra població, aquell 15 d´Agost aquests jugadors van participar del “Trofeo Antonio González”.
La década dels 50 va ser molt enriquidora pel club, amb l´arribada del mestre Joaquim Abril i la seva incorporació com a secretari de la Junta, la UE Sant Fost es va anar configurant com a entitat destacada pels seus valors competitius i a l´hora de formació. L´any 1957 es élegit President en Josep Torrents.
A principis dels 60 el club va patir una davallada de gestió, motivada bàsicament per la pèrdua del camp de futbol i l´abandó del club per part dels membres d´aquella nova Junta.
Durant tots els anys 60, malgrat i els intents de salvar el club per part de persones significatives com en Josep Tomàs o en Salvador Monferrer, el futbol va anar perdent pistonada en benefici de l´handbol. Al 1964 hi va haver un intent important, redactant nous estatuts i nova inscripció a la Federació (que és la que a dia d´avui està registrada com oficial).
L´any 1965 es va cedir part del terreny de joc per construir-hi la nova pista poliesportiva, inaugurada el 1967. Aquest any va ser el darrer any que el club va participar en una competició oficial. D´aquesta manera es va tancar una etapa gris i penosa pel futbol al nostre poble, ja que van passar uns quants anys sense activitat al club.
El renaixement del club va iniciar-se al 1972 de la mateixa manera que als principis: un grup d´amics que creen un equip i que a partir del 73 ja comencen a configurar-se com a club: nous estatuts, nova junta (presidida per l´Evaristo González) i camp de joc al pati de l´escola Joaquim Abril.
L´any 1976 es va construir el nou camp de futbol, situat de manera transversal al que a dia d´avui coneixem, i poc a poc es va anar incrementant el número de jugadors (aquell any ja 134).
A partir d´aquí, ja es va constituint l´època de consolidació de la nostra entitat, sota el mandat de les directives d´en Miguel Palomares, Domènec Serrano, Rosendo Cuní, Dídac Espinosa, Jaume Torrents, José M.Hernández (el “droguero”), Jordi Domingo, Victorino González..
No hi han faltat anys en que hi ha hagut molts maldecaps per continuar endavant, manca de jugadors, desentesos municipals, instal.lacions deteriorades. Al 1984 el club pateix una altre forta crisi, que va estar a punt de portar-lo a la desaparició. Als 85/86 molta empenta dels qui en aquell moment col.laboràven, de nou canvi de nom a l´actual U.E.Sant Fost i poc a poc millora per trobar nous horitzons. Aquí ja hi teniem al Joan Reyes, que des d´aquells anys ja no ha abandonat el treball diari al club i a dia d´avui encara està en actiu. Entrenador que durant tots aquests anys ha fet una gran tasca educativa a molts adolescents del nostre poble.
De finals dels 80 fins al 1993 el club va canviar la samarreta de ratlles per una de totalment verda. Era l´època d´èxit del futbol base i en la que cada estiu es partipava d´algún torneig internacional. Presidents : Jordi Galve (un any) i Isaac Guerrero (fins al 2001).
Des d´els 95 fins a inicis del 2000 la fita més important era consolidar el futbol base (ja costava prou per la competencia dels pobles del voltant) i l´ascens de categoria del 1er equip, que finalment va arribar a la temporada 99-00 de la mà de l´entrenador Tato. L´equip pujà a 2ª categoria regional després d´una promoció molt competida amb el CF Caldes de Montbui.
Nova etapa de consolidació i al 2002 entra com a president en Josep Aguilar, després d´un breu pas d´en Pascual Sancho. Els anys posteriors, creació del local social i l´himne (lletra de Montserrat Plana i música del grup Toma nota) i cel.lebració del 75è aniversari al 2005, any en que el club ja compta amb 99 jugadors i amb l´esperança de tenir un nou camp que permeti enfortir el club i retornar els mèrits assolits per una entitat modesta però orgullosa de la seva història.
La Junta de la Mª Lluïsa Gómez, durant els 2006-2009 amb constància i perseverància s´encarrega de fer realitat el projecte de nou camp de gespa artificial. Són anys de lluita i fins i tot de patiment, pel trasllat provisional al camp de “la bòbila”, entretant s´engeguen i s´aturen les obres del nou camp per causes econòmiques. El 14 de Setembre del 2008 , finalment, es fa realitat el somni i inauguren el nou camp de gespa artificial; un any més tard, al 2009, i després d´una temporada de transició, passen el relleu a l´actual Junta.
Els 4 darrers anys, els membres de l´actual equip presidit en primera etapa per l´Enric Viñas i ara per en Ramon Requena, tot i aprofitant l´embranzida que donen les noves instal.lacions donen un caire d´una organització més moderna, amb un coordinador i desdoblant categories. En aquests anys, gràcies a aquesta millora en la gestió esportiva i al treball de moltes persones, va creixent el número de jugadors fins als 250 actuals. Recuperació del 1er equip que inicialment la mateixa junta té que desfer per motius de manca de jugadors, i creació d´equips femenins i d´escola per primera vegada a la història del club.
Cal destacar la tasca d´en Carles Miquel (secretari i responsable àrea Social), d´en Joaquim Lacort (Tresorer) i d´en Joan Gómez (vice-President), un altre col.laborador que porta molts anys de treball al club. Sense oblidar-nos d´en José M.Aguilera, el coordinador que ha fet possible arribar esportivament on hem arribat. A la temporada passada, la Federació Catalana ha otorgat a la UESF el premi Fair Play de Competició d´entre tots els equips del Vallès Oriental.
Amb tot això, i amb el compromís de les persones que estimem el club, el recolzament social i l´esforç dels jugadors que vesteixin la nostra samarreta, estem segurs que es donen els ingredients ideals per tenir, als propers anys, un bon número d´equips pujant categories i fent de la U.E. Sant Fost un escut de referència. Cal destacar també el suport del nostre Ajuntament i sobretot de la Regidoria d´Esports, que especialment en la darrera dècada i de mans del J.Manuel Murcia han acompanyat al creixement de l´entitat més gran del nostre poble.
Que duri! Gràcies a tots per la feina feta i….amunt Sant Fost!
S.Fost de Campsentelles, Novembre de 2013
